diumenge, 12 de desembre del 2010

Excursió a Aitana


Comencem la excursió a primera hora del matí(11:00 am) en un restaurant al principi de la senda. Abans de començar a pujar a la muntanya tenim una xarrada amb un guarda forestal que ens explica que el seu treball es el mes important per mantenir la seguretat de la flora i la fauna de la serra, a mes que també s'ocupa de que ningú caçador furtiu caci animals en perill com la falcia de panxa blanca.
Quan ja estaven tots preparats, vam anar poquet a poquet a través de camins cada vegada mes horitzontals i mes petits.
Durant la travessia vam poder veure pocs insectes, la veritat es que només vaig poder observar abelles, encara que en el restaurant hi havia un petit corral amb gallines i porcs. M'agradaria poder haver-hi vist l'aguila o falcia (no em recordre) de panxa blanca, però solament vam poder veure la casa que van fer els de terra mítica perquè visqueren.
També hi havia diferents tipus d'arbres durant el recorregut com el pi que donava pinyons per a els esquirols que hi havia i el garrofer, un arbre molt robust i que donava un fruit tot el any per a fer farina i xocolate i que va servir per fer una fabula relacionada amb el dimoni.
Lo que més abundava eren plantes, algunes conegudes i altres no, com es el cas de la planta lletera que tenien un líquid semblat a la llet, la diferència està en que aquest líquid es molt tòxic i solament les erugues poden menjar açò.També hi havia Romer, que son flors blaves; arguilaga i ginebre, però no és fàcil emborratxar-se solament amb eixes balles. El terreny pel que vam caminar començava sent un camí de tera que poc a poc es convertia en pedregós amb abundància de arbusts.
Després de caminar un poquet per a veure la flora i la fauna pillem el ritme i ja casi no vam parar fins arribar al cim de la muntanya. Pel camí vam poder contemplar les vistes de la zona i el aire pur que hi havia i que necessitaven pera seguir endavant perquè el camí cada vegada era mes perillós i nosaltres estaven cada vegada mes i mes cansats. Amb l'ànima a punt d'escapar-se aconseguim arribar al cim i vam estar descansant en una casa que hi havia.
També vam conèixer a dos matrimonis que, per el que es veia, no era la primera vegada que feien senderisme i em vaig donar compte que estava en baixa forma si em comparaves amb ells.
Després vam baixar la muntanya pensant que era més fàcil que pujar-la i quasi la baixo rodant.

La veritat es que ha sigut una experiència molt gratificant per a donar-te compte de que les millors coses de la vida te las proporciona la naturalesa. A mes, te uneix més als teus companys i aprens a cuidar a la naturalesa per a que tots puguen gaudir de les meravelloses vistes que té la serra.

RUTA DE L'EXCURSIÓ

Començen per una carretera fins arribar a l’inici de la ruta.
Despres d'uns 4 minuts caminant, trobem una Cruïlla de camins, així que deixem 3 camins que pugen molt i agafem una que va per la esquerra
Despres d'uns 5 minuts caminant ens parem per veure plantes aromàtiques.
Seguim caminant, i als 3 o 4 minuts vam veure vam parar al veure un arbre de caquis i un llimoner, al costat hi havia un llac artificial que tenia cullerots dins, i van trobar una fulla de gordollova, molt suau.
Continuen caminant i fem una altra parada per a observar un garrofer.
Dos minuts depres triem un cami que es trobava a la dreta de terra on hi habien un muntó de pedres.
Contnuem caminant fins arribar al vessant de la muntanya.
Caminem tot seguit fins arribar al racó de Tobaines i veiem un freixe.
Despres de uns 15 minuts caminant vam vore un ramell de pastor i també un salt.
Continuem camninat fins a les dos y mitja fins arribar a un lloc pla, on començem a menjar.
Mitja hora després, a les 3 de la vesprada començem a caminar de nou sin parar fins arribar al final de l’excursió.








dilluns, 6 de desembre del 2010

La cosa nostra

Bon dia per la matinada!!

Be, com segurament ja us haureu dat compte, en la Comunitat Valenciana es parla valencià.
Es un fet tan indiscutible com que jo ho estic fent ara mateix.

Bromes apart, volia explicar-vos la importància que te en la nostra terra saber un idioma com es el valencià ja que des de fa molt de segles es la llengua que van utilitzar els nostres ancestres i que ha sobrevivint a pesar de les ideals de fer-lo desaparèixer.
Crec que, com a professor, es la meva obligació no oblidar la cultura que nos ha criat i ensenyar als xiquets la importància de mantindre-la i de aprendre-la.
També es la vostra obligació ensenyar als vostres fills que es molt important saber que el lloc on viuen se guia per uns valors i unes tradicions característiques que han de respetar i valorar com a ciutadans valencianoparlants que son.

Una bona forma de ensenyar la cultura, les tradicions i, sobretot la llengua d'aquesta terra es mostrar-les les coses típiques d'aquí, com les falles o les fogueres, la festa de la magdalena, els moros i cristians, etc.
A les xiquets lo que les agrada es jugar, així que farem activitats com a teatres, lectura de comptes i jocs en valencià, a més, en el teatre farem representacions de la història de la comunitat valenciana.

A mes a mes, no estaria mal que, ara que son petits, que escolten musica, llegim llibres i visualitzen pel·lícules en valencià per a que s'acostumen.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Descans amb crispetes

Que tal el pont?

Segur que tant pares com a professors estem una miqueta mancats de tranquil·litat i relaxació a casa. per açò, per a fer més amè aquests dias i recordant el dia contra la violència de genere vol recomanar-vos una pel·licula molt bona.

Juno
És la història d'una xica adolescent molt independent i intel·ligent que de sobte es queda embarassada.



Us la recomane perquè es tracta d'una història de superació dels misteris de la paternitat i la presa de consciència a qualsevol edat sobre el que és tenir, educar i criar a un fill