Comencem la excursió a primera hora del matí(11:00 am) en un restaurant al principi de la senda. Abans de començar a pujar a la muntanya tenim una xarrada amb un guarda forestal que ens explica que el seu treball es el mes important per mantenir la seguretat de la flora i la fauna de la serra, a mes que també s'ocupa de que ningú caçador furtiu caci animals en perill com la falcia de panxa blanca.
Quan ja estaven tots preparats, vam anar poquet a poquet a través de camins cada vegada mes horitzontals i mes petits.
Durant la travessia vam poder veure pocs insectes, la veritat es que només vaig poder observar abelles, encara que en el restaurant hi havia un petit corral amb gallines i porcs. M'agradaria poder haver-hi vist l'aguila o falcia (no em recordre) de panxa blanca, però solament vam poder veure la casa que van fer els de terra mítica perquè visqueren.
També hi havia diferents tipus d'arbres durant el recorregut com el pi que donava pinyons per a els esquirols que hi havia i el garrofer, un arbre molt robust i que donava un fruit tot el any per a fer farina i xocolate i que va servir per fer una fabula relacionada amb el dimoni.
Lo que més abundava eren plantes, algunes conegudes i altres no, com es el cas de la planta lletera que tenien un líquid semblat a la llet, la diferència està en que aquest líquid es molt tòxic i solament les erugues poden menjar açò.També hi havia Romer, que son flors blaves; arguilaga i ginebre, però no és fàcil emborratxar-se solament amb eixes balles. El terreny pel que vam caminar començava sent un camí de tera que poc a poc es convertia en pedregós amb abundància de arbusts.
Després de caminar un poquet per a veure la flora i la fauna pillem el ritme i ja casi no vam parar fins arribar al cim de la muntanya. Pel camí vam poder contemplar les vistes de la zona i el aire pur que hi havia i que necessitaven pera seguir endavant perquè el camí cada vegada era mes perillós i nosaltres estaven cada vegada mes i mes cansats. Amb l'ànima a punt d'escapar-se aconseguim arribar al cim i vam estar descansant en una casa que hi havia.
També vam conèixer a dos matrimonis que, per el que es veia, no era la primera vegada que feien senderisme i em vaig donar compte que estava en baixa forma si em comparaves amb ells.
Després vam baixar la muntanya pensant que era més fàcil que pujar-la i quasi la baixo rodant.
La veritat es que ha sigut una experiència molt gratificant per a donar-te compte de que les millors coses de la vida te las proporciona la naturalesa. A mes, te uneix més als teus companys i aprens a cuidar a la naturalesa per a que tots puguen gaudir de les meravelloses vistes que té la serra.
RUTA DE L'EXCURSIÓ
Començen per una carretera fins arribar a l’inici de la ruta.
Despres d'uns 4 minuts caminant, trobem una Cruïlla de camins, així que deixem 3 camins que pugen molt i agafem una que va per la esquerra
Despres d'uns 5 minuts caminant ens parem per veure plantes aromàtiques.
Seguim caminant, i als 3 o 4 minuts vam veure vam parar al veure un arbre de caquis i un llimoner, al costat hi havia un llac artificial que tenia cullerots dins, i van trobar una fulla de gordollova, molt suau.
Continuen caminant i fem una altra parada per a observar un garrofer.
Dos minuts depres triem un cami que es trobava a la dreta de terra on hi habien un muntó de pedres.
Contnuem caminant fins arribar al vessant de la muntanya.
Caminem tot seguit fins arribar al racó de Tobaines i veiem un freixe.
Despres de uns 15 minuts caminant vam vore un ramell de pastor i també un salt.
Continuem camninat fins a les dos y mitja fins arribar a un lloc pla, on començem a menjar.
Mitja hora després, a les 3 de la vesprada començem a caminar de nou sin parar fins arribar al final de l’excursió.
